Toquen a matar

Tot comença en un toll d’aigua freda, l’estiu de 1339. Bernat, un nen de tretze anys, hi troba una noia pèl-roja d’ulls verds i, convençut que ha sortit de les entranyes del riu, la pren pel dimoni fet carn. Es diu Helena, riu de la seva por i l’ensenya a saltar des de la roca més alta. Aquella mateixa nit, mentre el pare de Bernat torna a casa amb la destral d’executor i la tristesa corbant-li l’esquena, a l’Helena li arrenquen la mare de casa per cremar-la com a bruixa. Dues infàncies queden marcades pel mateix ferro.

Nou anys després, Cardona és una vila de carrers costeruts sota un castell que sembla vigilar-ho tot, i de caps exposats en gàbies al portal. Hi arriben Ramon Fradera, ballester, i la seva filla Blanca, fugint de les males collites i d’una Manresa on ja es parla d’empestats. Els han promès una muntanya de sal roja i riquesa inesgotable; el que troben són rostres apagats, gent que camina sense energia i una llei nova. El batlle Miró Llobet, delegat del vescomte, ha decidit que fins els lladregots morin decapitats i que tothom hi sigui present: quan hi ha execució, els «buscadors» ronden els carrers buscant absents. La primera nit a la vila, pare i filla es veuen arrossegats fins al portal de les Forques.

Darrere la caputxa de l’executor no hi ha el vell malcarat que Blanca imaginava, sinó un noi de cabells negres i mirada trista que no suporta que el condemnat el miri als ulls, que plora quan la vídua se’n va sola i que talla fusta vora el foc per arrencar un somriure. A casa l’espera una mare cega que hi veu sense ulls i pica de mans quan entra algú de mala fe, i una Helena que apareix i desapareix sense obrir portes, impenetrable fins i tot per a aquella mirada. Quan un home cau a terra amb un bubó al coll, la pesta ja és dins de Cardona.

Narrada a diverses veus, amb el pols sec de qui explica una feina que ningú vol fer, aquesta és una novel·la sobre la culpa heretada, la por convertida en instrument de govern i la tendresa que sobreviu al costat mateix del patíbul.